dissabte, 12 de febrer del 2011

AMOR D'ÁVIA





Que en pot dir una àvia de les seves netes; pués moltes coses bones. Avui s’han quedat a dormir a casa dues germanes de 9 i 12 anys. Elles han estat felices i jó encara molt més. Ja ho se que són una miqueta grandetes per amanyagar-les, petonejar-les, i diguel-s’hi, moneries o paraules d’aquelles tan dolces que només pot dir una ávia mitg xalada com jó. Estan tan contentes que dòne bò de tenir-les i cuidar-les com floretes delicades
d’ hivernacle. Ademés són educades, estudioses, polides, i totes les virtuts que puguin tindre unes nenes sense cap mena de mancances, nascudes de pares universitaris, amb cuatre avis víus que les adoren, i una colla de cosins i cosines, que sempre tenen a má per jugar amb tots els avenços i totes les andrómines imaginables electròniques i informàtiques. Estudien quatre llengües: Català, Castellà, Anglès i Francés.
Enfí penso que soc molt afortunada que, aquestes noietes, el nostre futur, siguin com són, ens estimin como ho fan, i el més importat: no dònen només que al-legries. Ho dic tocant fusta, i donant Gracies a Déu per aquest regal, que ens fá tocar el cel amb la punta dels dits. Parlant de dits, els creu-ho tot sovint i penso: que duri, que duri...

3 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bona nit Montserrat:

I tant que pots está ben satisfeta perque les teves netes son un pom de flors.

Bueno quasi que et podría dir bon dia doncs es quasi la una de la matinada.

Una abraçada, Montserrat

Neogeminis Mónica Frau ha dit...

Creo que se siembra lo que se cosecha...en los afectos es así.

Un abrazo.

Jota Ele ha dit...

Querida abuela:

Permíteme darte un buen consejo:

Ponte un babero y no permitas que el teclado de tu ordenador se estropee con la humedad de tus secreciones salivares.

Sería una pena.

¡Ay, las nietas!

Un abrazo.