dijous, 23 d’agost del 2012

PARLAR FORT



Taps per a les orelles. (foto de la xarxa).

En la meua estrena de Bloc, ja en fa quasi tres anys i mig, ja vaig fer una entrada sobre el soroll, i de les males consequencies, que per la salut té aquesta circumstància. Volguda o no, pot ser definitiva per una persordesa prematura, i por arribar fins l’extrem de fer-nos emmalaltir de estrès i d’angoixa.  Però avui, no es pas del que volia tornar a parlar, serie absurd, a pesar de que s’hi podrien treure moltes d’altres conclusions. Sempre queden coses al tinter, parlis del que parlis. Avui el que em porte a tornar amb el tema, es la senzilla observació, de que la gent parle molt fort. I al estiu aquest vici, es tradueix, en xafarderia, o en saber coses  intimes de les famílies, que ni et van ni et venen, i que mes aviat molesten. Els dies de tanta calor, que per poder respirar, s’ha de tenir totes les portes  i les finestres obertes, t’assabentes de tot. Que si el veí del costat es discuteix amb la seua dona, per que no ha tret a passejar el gosset.  Que si el nens de dalt juguen i salten per tots els mobles fent embogir a la seua  mare, que cride com una histèrica. Que la parella de la banda del darrere, s’aixeque cada dia molt aviat i es diuen de tot; des de malparit a bruixa i a maricón de merda, (Amb perdó). I hom  pensa que per això no el hi fa cap falta de sortir del llit tan d’hora. O es pot pensar que es el moment que arriben a casa. Els lladrucs dels gossos, per la nit caldejada, acaben de completar el quadre. S’escolten a més a més, totes les series i novel.les de la tele. Per no parlar del dia que hi ha futbol. Llavors, es molt mes assenyat anar-se’n ben lluny, on no hi arribi la cridòria. Peró, on?....a una Terrassa? Al cinema? Que va!  No en hi ha de llocs silenciosos. Al estiu tot es bullici, tot es soroll i gresca. La pau i la tranquil.litat, es troben sempre al hivern, i millor encara i mes  a gust, en un dia gris i quiet. Per això m’agrade tant el fred. 


14 comentaris:

Norma ha dit...

Excelente reflexión. Los derechos de uno empiezan donde terminan los derechos de otros. Cariños.

Eastriver ha dit...

Montserrat, que no m'extranya que siguem amics, que jo tampoc soporto el soroll i que m'encanta el fred... Per què serem tan extranys???

mariajesusparadela ha dit...

Siempre he hablado en bajo, salvo que no me quede más remedio que hacerlo de otro modo, con grupos grandes de personas.
Pero ya lo sabes, porque lo he dicho muchas veces: amo el silencio.

Pluvisca ha dit...

Ya somos 3, pues no aguanto el ruido y cada vez me gusta más el frio...

Petons fresquets

Montserrat Sala ha dit...


gracias por tus amables palabras. querida Norma.
Recibido tu mensaje.
te envio todo mi cariño.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Ramon: Diuen que Dios los cria y ellos se juntan.
Jajajaja! gracies per entrar, com sempre. Un petò.

Montserrat Sala ha dit...

Mariajesús: Bien dices que amas el silencio. Pero escribes claro y fuerte.
Son apreciaciones mias de andar por casa.
Gracias por comentar. Besitos.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Pluvisca: simpre que hace este calor tan espantoso, decimos que nos gusta mas el frío. Porque tenemos memória de hormigas.
habria que mirar, lo que escribimos, cuando estamos a 10 grados bajo cero.

Saludos muy cordiales, y gracias por comentar.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia.
I en el Ambulatoi a les esperes, que sembla la Boquería.
No es deu estar tan malalts quan els pacients xerrem en veu alta.
Molt bones les teves observacios.
Un petó, Montserrat LL.

Anònim ha dit...

Estimada amiga, si que havia agafat uns dies de descans...
Pot ser necessitava el silenci també...
A mi també m'agrada més el fred, encara que ho passe mal per la meva malatia, però és que tant la tardor com l'hivern es presten per regalar-nos calma i tranquilitat...al menys jo ho veig així...
Ja queda menys...

Ja me diràs quan vindràs cap a VALÈNCIA...QUE GANES TINC DE FER-TE UNA ABRAÇADA!

:)

BESOS!

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera: Si al Cap també es parle molt i fort, a la cua del peix, i al autobús i als restaurants, i per tot arreu. Som molt sorollosos. i aixó canse.
Però no queda mes remei que aguantar tocaia.
Una abraçada ben dolça.

Montserrat Sala ha dit...

Estic ben encuriosida: tu tan jove i tens una malaltía? M'ho has d'explicar això. Lo del viatge de moment es manté. Serie el 21 de
Septembre fins al dia de la Merçé, que a Barceloan es pont.
Ja ens comuniquem, val? tindrem temps.

Petonassos.

José Vte. ha dit...

Es curioso, a mi siempre me han acusado de que hablo muy bajo y en muchas ocasiones no se me entiende lo que digo.
Me repatea mucho que se hable en voz alta, sobre todo cuando se dirigen a mi. No me gusta nada que la conversación que pueda mantener con alguien sea escuchada por otras personas ajenas.

Un abrazo fuerte Montserrat, rápidamente me vuelvo a poner de nuevo las pilas.

Montserrat Sala ha dit...

Hola José Vicente, Estoy desando que
te pongas las pilas amigo, hace tiempo qeu no tengo el placer de leerte. Y ya va siendo hora, si no me equivoco, has hecho mes y miedio de paro bloguero.
Estoy contigo que hablar fuerte, es querer ser escuchado.
Qeu disfrutes de la semana, que serà segun dicen menos calurosa. Un abrazo.